Soc La Silla Turca

Encara que ja fa un temps que vaig obrir el meu web, el cert és que l’he tingut una mica abandonat, que no oblidat. Feina, compromisos, assajos, nous projectes, família, tot plegat ha anat relegant qualsevol intent d’immersió en el budellam del web, a una mera intenció al cap, sense cap acció física.

Tanmateix, si una cosa «dolenta» tenen els webs és que la informació és molt estàtica, i cal anar actualitzant els continguts, posar i treure, i què voleu que us digui, se’m feia molt feixuc…

Llavors, per evitar aquesta feina però per poder anar actualitzant tota la informació relativa als meus treballs, una de les coses que vaig tenir clara des d’un començament era que volia disposar d’un blog. I crec que no hi hauria millor estrena que començar parlant de La Silla Turca.

Explicar què és La Silla Turca no és cap qüestió angular, puix ho sabreu si torneu al web i llegiu la meva bio i tafanegeu una mica aquí i allà, però què és exactament el que estic fent, o el que vull fer, i on vull anar, crec que podrien ser les bases per anar creant el contingut.

M’he proposat doncs utilitzar aquest espai per anar-vos explicant setmanalment les meves coses, penjar-vos nou material, ensenyar-vos les meves idees artístiques, compartir nous projectes i si me’n surto, potser també us plantejaré algun debat o discussió per copsar les vostres impressions.

Com ja sabeu, els meus inicis artístics es basen fonamentalment en la composició de música instrumental, però amb el pas del temps, diverses experiències, el contacte amb altres disciplines, i el fet d’aprofundir també en altres facetes artístiques que he anat practicant i desenvolupant, però que abans mai no m’havia plantejat com a via d’expressió, m’han permès obrir noves formes per articular les meves inquietuds, sentiments, visió… L’escriptura, la fotografia, o l’audiovisual – alguns treballs audiovisuals en format reduït ja els podeu veure al web – són mostres artístiques que he anat experimentant. El flux fa que de vegades es canibalitzin unes a altres, així com que de vegades es nodreixen unes d’altres.

El cert és que aquest interès que ja fa temps ha anat creixent, variant i ampliant-se d’un cert moment ençà, em duu a interpretar i transformar la meva percepció de l’entorn des de molts altres prismes. La meva relació amb altres artistes és quelcom fonamental per originar aquestes petites o grans revolucions, revolucions que finalment desemboquen en inspiració.

Tot nou interès artístic amb el qual he anat ensopegant, ha conformat el tapís on actualment dibuixo les meves inquietuds, on prenen forma algunes idees, el circ romà on es lliuren totes aquestes batalles, lloc on les idees neixen o moren, car que algunes es van materialitzant i d’altres no.

Tot això és La Silla Turca, soc, La Silla Turca.